CARTA ALS REIS

Hola, Majestats : M'agradaría molt que paressiu d'embolicar tot amb les vostres aspiracions de fotre tot a l'aire per gaudir dels vostres dessitjos. Per sort, tot el merder que heu acconseguit montar amb tot el sidral de la guerra, ja ens l'hem pogut treure de sobra.
Tots els merders que tenim ara, són deguts, principalment, per tota la gent que, bàsicament, l'únic que vol, es viure millor del que ho fa actualment. Per sort per a tots, això no ho veiem molt sovintment, i per això, qualsevol temps que vingui ara, serà millor rebut per tots.
Una abraçada ben forta de Josep Lluis, i que tingueu un any nou "collonut".

Hola a tots. Crec que portem molt de temps parlant del mateix. El que hauriem de fer es parlar de bon principi del que veritablement ens agrada o / i ens interessa. Principalment, perquè ho necessitem i també perquè sempre anem curts de hores. L'interessant d'aixó, és que sempre busquem qualsevol situació per parlar amb tothom, i també, perqué sempre fem el mateix, dir que nosaltres no sabem res. 
L'únic que ens omple, es poder parlar amb tothom, però, veritablement, el que fem amb això és mirar cap a una altra banda. Veritablement, l'únic que volem es poguer tenir més temps per nosaltres i així , no necesitem res més per poder anar endavant i dir-nos ¡ ja n'hi ha prou !.
Bé, crec que amb tot el que he escrit fins ara ja hem fet molta feina avui. Una abraçada. Josep Lluis.

Amb el soroll dels pissos-pastera i els pissos turístics estem ja prou farts. Potser deixem això  de banda, i podem decidir qui es mereix més que ningú estar en boca de tots.
Nosaltres, normalment, no acostumem a fer aquestes estupidesses, però al final, caiem com tots.
El necessari, crec jo, és ficarn-os veritablement al mig de  tot i dir les coses com son. Tothom creu que la veritat és la seva, però , veritablement, això ho podriem mirar d'una forma diferent.
Tothom pensa que realment la seva situació es la única posible, però, analitzant-lo bé, tots hi anem amb molts errors. Bé, crec que per avui ja m'hi passat amb l'escrit, o sigui que perdoneu-me per la llargada , i ja tornarem a parlar en un altre moment. Una abraçada. Josep Lluis.

IMPORTANCIA DE ESTAR--HI

 Hola : Ja heu pogut veure com la gent que tenim als llocs amb més importancia del país fan només el que volen. Hem de fer nosaltres el que volguem, a veure si es mouen una mica i ens deixen amb una mica de tranquilitat.
 Si ens podem veure amb més tranquilitat, crec que podrem fer totes les questions més lliurament.
 L'important, doncs, no es voler fer-se el maco, sino, sencillament ser-hi.
 Una abraçada per a tots. Josep Lluis.

Día del Daño Cerebral Adquirido.

Hola ! El día 24 celebraremos el Día del Daño Cerebral Adquirido, o sea que ya podemos comenzar a sensibilizarnos y estudiar como podemos darnos a conocer a todos. Lo más importante, es dar a los demás una explicación completa de los problemas que sufrimos los que nos encontramos en este caso. Después, lo más necesario es que todos sepan como actuar en caso de encontrar un nuevo caso. Verdaderamente, lo único interesante, es poder quitarle importancia. O sea que ya podemos hacer caso omiso de los problemas actuales, y dedicarnos a lo que verdaderamente importa, dejar de tener preocupaciones y dedicarnos a trabajar un poco más.

Voldria dir que tot això que sentim de l'Ebola és una mentida molt grossa.
Tot ens demostra, que l'investigació que ens han donat, careix d'exactitut, i les seves intencios, són veritablement fer-nos anar malament.
Per sort, tot això, no cal sentir-ho més vegades, perquè ja ho hem sentit tant, que no val la pena fer
més cas. L'importancia que pot tenir el tema és tan petita?, que no podem ni volem que ens diguin res que se´n surti de la idea.                                                                       
Jo, si em perdoneu, avui no escriuré mes, perqué veritablement, estic molt cansat.
Ja ens posarem en contacte.
Una abraçada. Josep Lluis.

Pisos de lloguer?

Només us vull comentar que fa més de 20 anys que visc a la Barceloneta i n'estic fins el "gorro! de tot el guirigall que s'ha liat amb tot el merder dels pisos que han llogat als turistes.

Jo, abans vivia al carrer Tantarantana, al costat de la Caixa de Reclutes ( carrer Comerç ) i allà també teniem aquest problema.

Ara, tota la zona, està plena d'estrangers, des de Vía Laietana fins al parc de La Ciutadella, ho sigui que  ho pots passar de "conya"

La Barceloneta és un invent muntat per a fer negoci  i  no crec que aixó pugui durar molt més temps.

Suposo, que aquest tema ho perdrem d'aquí un temps i  podrem estar una mica més tranquils, ja que el temps tot ho esborra.

Afortunadament, tot aixó dura poc temps, i amb el moviment que ens fot, ho podem oblidar quan volem.

El problema més gros de tot, sempre ha estat la mobilitat dels cossos de repressió.

Hem passat molts anys sota el pes de la  policia i ja n'estem acostumats al merder que ens volen encolomar.

Per això,  torno a dir ho, nosaltres ja hi som de tornada.

No volem ser més cridaners que ningú, només volem viure tranquils.

Bé, amb tot aixó, penso que ja sabeu tant com els veïns, o sigui que podeu continuar vivint amb tota la calma que ho fem nosaltres.

Aixó sí que seran vacances

  Hem d'aprofitar que agafem vacances per poder dir ¡ Adeu ! als companys i a Trace i dir-nos que ens tornarem a trobar després de les festes i podrem preparar l'actuació que preparem per al Día del Dany Cerebral ( 26 d'Octubre ) i que ja la coneixerem prou.
  Aprofiteu tots aquests díes, i feu tot el que pogueu : anar a la platja, llegir, sortir amb amigues ( i amics ),anar al cinema, veure la televisió, i gastar el mínim possible.
  Tot aixó s'ha de fer tenint en compte que els diners que ens deixarem, costen molt de guanyar, i no tenim més remei que estirar-los al màxim.
  Si podem, hem de sortir molt d'hora per poder gaudir de totes les estones que tenim, i no pensar en altres questions. El més important d'aixó, es poder fotre la culpa de tot el que vagi malament a qui no tingui cap, pero s'en pogui fer càrrec sense cap problema.
  Hem de ser lliures per poder anar de sarao i no tenir cap problema per reconeixer-ho. També hem de portar molts diners perque la beguda i la juerga surt cara.
  També hem de pensar que tot aixó ens pot sortir molt car si tenim qualsevol problema legal.
  Un cop tinguem tot aixó controlat, ja no hem de patir gens. Ja  podem  beure i gastar els diners que encara queden en una bona gresca i després anar-nos a dormir.
  ¡  Que ho passeu molt bé  ! Quan torneu ja direu com a funcionat tot aixó durant l'estiu i hem donarà molta enveja. 
  Gracies, sou tots molt macos i ser-hi aquests díes amb vosaltres deu ser maquissim.
  Adeu. Ja ens veurem quan torneu. Una abraçada. Josep Lluis.
                                                                                                                                         

ADEU, MONARQUIA

Avui, reestrenem monarquía. Abans varen tenir el pare i ara tenim el fill. Això, no hi ha com agafar-ho, ja vam tenir un altre Felip que ens va fotre tot el que va poder,( Felip V ), i ara tenim el VI, ajudat pel pare.
El segle XVIII ja va ser prou fomut, perquè ara sense cap necessitat ens tornin a fotre un Borbó sense voler-ho, ( a més, s'en diu Felip de nom ), o sigui que tenim continuitat.
 Ja va ser prou fomut en aquell moment i ara, per no oblidar-ho tenim la continuitat.
 Per sort, tot això dura poc, o sigui que, quant ja tinguem les p.... prou inflades i diguem prou, ja ens el podrem treure de sobre com vulguem.
 Si tenim la sort, ( o el remei ), de lliurarnos d'ells ,podrem viure feliçment.
 Per sort, ( o desgracia ), la vida es molt curta i no els haurem d'aguantar mai. Aixó ens pot deixar, en realitat, més contents que un ginjol, perqué un cop aixi acabat això, no tindrem més remei que viure millor que mai.
 O sigui, que podem dir ben fort :  Visca la República!

LA POSTURA DEL REGNAT A ESPANYA.

Trobo que el Rei, va abdicar per la quantitat de gent que ho desitjava. El més important d'aixó va ser la postura que s'en va veure del fill. Encara no havía marxat el pare, ell ja mirava d'aconseguir els vots de milions de persones que volien un referendum per continuar o no la monarquia.
 Suposo, que ara, tothom creu que la monarquia es el mes important que tenim, pero no es cert. L'únic important que tenim actualment, es una monarquía que s'aguanta solsament per la voluntat de la gent. Aixó, no significa només aixó, sinó que l'estem ajudant entre tots. Ni el Rei i el Princep, malgrat tot aixó, hagueren pogut sortir bé, sinó fos per la voluntat del Poble, que es l'unic que mana veritablement. O sigui, que si Felip vol ser Rei d'Espanya, ha de ser amb la voluntat nostre, ja que som els que tenim el poder. Si  no ho vol així, ja pot començar a fotre el camp, perqué nosaltres ho veiem d'aquesta forma.

LES VACANCES MES MAQUES DE LA NOSTRA FILLA

! Hola ! Cada día estic més content perquè ja tinc el meu net a casa. La meva filla està de vacances post-part i a vingut a veure'ns i es quedaràn uns quants díes.
Nosaltres estem molt contents perquè ja l'hem vist 4 vegades, i ara, si tot va bé, estarem 1 mes junts.
Miriam ( la nostra filla ) si no té cap problema, vol quedar-se uns quants díes a Barcelona, per a veure la familia, les amigues, i companys que fa temps que no veu.
Total, si es conta el temps que va estar-hi a Amsterdam per treure's la licenciatura de Biología, ja porta 15 anys fora de Barcelona.
La (els) estimem tant que no tindriem cap inconveniència a anar-nos-en amb ells per viure un temps molt llarg allà. Es un lloc molt maco i de seguida t'hi fas, perque trobes molta gent molt diferent de la que trobem per açí, i té uns llocs molt macos per gaudir veient-los i fer moltes fotos, o grabar-ho.
O sigui, que si qualsevol día, no ens veiem, ja podeu pensar que hem "fotut el camp"i no tenim cap intenció de tornar fins d'ara uns quants anys.

HISTORIA DE VIDA

Me llamo José Luis Ferrer González. Vivo en el barrio marinero de Barcelona. (La Barceloneta ) y me considero una persona normal y trabajo normalmente , solo para los amigos.

Anteriormente trabajaba de electricista y estaba muy enfadado con la empresa porqué siempre me enviaban a trabajar fuera de Barcelona.  Salía de excursión siempre que era posible, o sea casi todas las semanas o todos los puentes/ vacaciones que podía, y a ser posible iba bastante lejos, muchas veces a lugares bien lejanos, caminando largamente.

Un día, estaba haciendo una reforma en una estación transformadora y al ir a añadir unos cables, por culpa del calor, perdí el conocimiento y caí. Estuve un mes en coma. Por suerte  estuve en Cabrils,  de lunes a viernes, y pasaba el fin de semana en casa ( casi un año ).

Antes le ponía mucho interés a todo lo que estaba haciendo. Después del accidente  me tomo todo con mucha más  tranquilidad a la espera de pasar el tiempo, pues después de todo, los días pasan y no te das cuenta de ello.

Considero que mi recuperación pasa por tomar todo con mucha calma y esperar que me ayuden , porque  tengo muchas dificultades  para moverme. También voy a un centro,      TRACE ,a recuperarme, pues me ayudan mucho.

Tengo muchas dificultades para recuperarme completamente viviendo aquí, y me gustaría ir a vivir a otra ciudad ( seguramente Cambridge, Inglaterra ) para estar al lado de nuestra hija y nuestro nieto, y una vez allá recuperarme totalmente con su sistema de ayudas.

“Escriu-me aviat.
No tardis més,
no deixis que l'angoixa em guanyi.
No facis de la soledat
la meva fidel companya.”

Lluis Llach

L'INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

  Estic molt content de poder afirmar que a Catalunya no li cal dir que no vol pertànyer  a España, realment som un altre país. Quan el capsigrany de Felip V s'en va nomenar com a Rei (realment ens el varen plantar la seva família ) nosaltres hi viviem molt bé sense ell.
  Si haguéssim tingut un altre rei, actualment hi podríem viure molt més avançats tenint millores que     ara no tenim.
  L'últim rei que varen tenir fins aquell moment, va ser Carles II, ( Austries ), i al morir sense cap descendència, ens varen encomanar un Borbó perqué no hi hagués el risc de tenir un món amb una majoría de la mateixa casa. El seu oncle ens el va encolomar per que un reforç dels Austria l'hagués deixat en una possició molt fomuda.
 Quan va poder agafar una mica de força i va tenir molta Espanya a les seves mans, va poder agafar la seva gent per lluitar contra les parts que tenía mes fomudes ( Catalunya, País Valencià, Illes  Balears, i Aragó), per conquerir-les i agafar el regnat de tot el país.
 Fins aquell moment tothom creia que el país podía funcionar com ho estava fent fins aquell moment, peró els felipistes ens varen fotre tot el que van poder, i aquí va finalitzar tot.

No demano l'independència perquè jo, ja considero que van ser ells els que ho van fer.                                              

Relacions personals amb els amics i familiars

 Jo, normalment no sóc de mantenir  relacions amb ningú, però al portar molt de temps aquí, m'ha motivat bastant a fer-ho. Abans de tenir l'accident, no era de parlar molt, però al final, t'acostumes a fer-ho i et rius amb els companys, perqué sempre tens qualsevol cosa especial per contar i discutir i després fotret de tot.
  Quan era una mica més jove, no tenía els problemes que tinc ara. La meva forma de parlar era molt directa i normalment, tot el que volía dir, em sortía solament obrint la boca. Ha estat al ser més gran, quan m'he trobat una mica  més reservat. Abans només tenía temps de pensar en mi mateix per ser-hi completament feliç, i ara em fa falta més temps per poguer disfrutar com sempre m'agradat.
  Qualsevol día, aniré a tota la part de montanya que no he pogut conèixer quan era petit i que hagués fruit molt coneixent-la. El problema que trobo ara, es que amb la forma en que estic, completament desequilibrat de la part esquerra del cós, no puc fer els treballs que feia abans, com anar al gimnàs, fer alta montanya, esquiar, fer espeleología i anar a tots els llocs amb els amics de sempre. Voldría tenir 45 anys, per tornar a fer l'Aneto, i ja serían 36 vegades que hi vaig allà. Es un lloc maquíssim que un cop coneixes, t'ofereix una bonhomía que no trobaràs en lloc. El més maco de tot es fer-ho en hivernal, ja que podíes trobar, en aquells temps, temperatures de més de 35 graus sota cero. Només estic parlant de l'any 1975, ja que va ser un dels anys que vaig poder pujar. Sorties del poble, i amb la neu que trobabes, ja quedaves fart. Clar, en aquells temps, la temperatura era més baixa que ara.
 El normal, era trobar temperatures uns entre 5 i10 graus més baixes que ara. Les temperatures han pujat molt per el cambi de clima. Tot aixó es causat per les probes circunstancials que es fan del sistema informàtic. Hem notat el descens de temperatura perqué tenim força diferencia amb tota la quantitat de neu que ens cau a sobre cada any. Aixó ho veus molt bé quand et recorres tota la montanya cada any. Abans trobabes molta neu a qualsevol lloc de montanya on anesis, ara per molta montanya que facis, no trobes la quantitat que veies abans. I aixó ho trobes molt si recorres a peu tota la cordillera del Pirineu. Cada any, es més petita la quantitat de neu que veus, i al final, se t'en van les ganes que tens d'anar a fora a pasar el temps,perqué no val la pena fer-ho.
 La meva familia fa temps que no està en contacte amb mí. Així que no us puc parlar d'ells perqué no tenim cap contacte. A l'unic que veig de tant en tant es al meu germà petit perque vam treballar junts un temps i sempre hem sortit junts d'excursió, sobretot quan feiem escalada.
 Ja ens veurem i podrem parlar de tot aixó amb tranquilitat.
 Que tingueu un dia maco i poguem fruir molt amb el temps que ens queda lliure, així estarem tots molt més contents ´i podrem lliurarnos de tot l'atrafec que portem a sobre.

Fins la propera.    Josep Lluis.

LES VACANCES D'ESTIU

  El millor de les vacances d'estiu, es poder fruir del sol i l'aigua i prendre una cervesa ben freda.
  Lo millor es viure al costat del mar, llavors pots anar a qualsevol hora sense que ningú pugui dir res.
  ¡ Que maco es sortir de casa i trobar el mar al costat ! Al estar tant prop et pots permetre anar-hi al bar que hi ha més a prop i prendre qualsevol cosa fresca per trobarte millor.
  Es molt flipant veure la gent com gaudeix dels gelats, cervesses i qualsevol cosa que et permeti passar el dia en millor condició.
  Lo mes important d'aixó, es que pots combinar tot el programa i passar-ho molt be.
  El que també es interessant, es que tens moltes hores per llegir, veure amics i noies maques.
  Us espero al meu barri ( La Barceloneta ), que es el millor de la ciutat, per pendre una cervessa ben freda i riure'ns de tothom.
  Un abraçada.   Josep Lluis.

 

ELS NADALS MES MACOS

Aquest Nadal ha estat com tots. L'únic especial que hem fet es anar a Cambridge ( Inglaterra ) per a conéixer el net que hem tingut. ( La nostra filla fa 12 anys que viu fora de Barcelona.)      
Ha estat un viatge molt entretingut, ja que feia gairebé un mes que no ens veiem. Varem estar allà un mes abans nomésd per poder veurel-la embarassada.
 Voliem veure la panxa per saber que tot anava be . Ara estem mes contents perqué ha sigut un nen maquissim. Li han possat de nom, Eric, i ja en som dos "iaios" més.
 Estem molt alegres perqué ja tocava, ja que tenim dos fills i es el primer net que tenim.
 Ara els hi toca a ells venir a Barcelona a veurens.
 Si tot va be, vindran a l'Abril per que vegi on viuen els "iaios"i començi a recorrer mon.
 També volem que vingui per que aquí serà com si estigues a casa seva, ja que segurament el tindrem a casa cada any.
 ( Estimem molt a la nena, peró no podem anar-hi dues vegades a l'any. )
 Normalment, ells venen cada Nadal, peró aquest any no ha pogut ser i hem anat nosaltres.
 No us puc parlar de regals perqué aquest any hem anat molt curts de diner i no hens hem regalat res.
 Estic molt content del Nou Any, perqué al tornar a Trace, he tornat a veure els companys, i aixó es molt entretingut.
 Aquest any segurament hi anirem a conèixer la part de Pirineu que encara no coneixem, i estarem uns díes a la Renclusa. Carme no ha estat mai per allà, i m'agradarà molt que ho conegui.
 Jo, he estat per allà, com mes de trenta vegades, i encara m'agrada pujar per tota la zona.
 Que tinguem tots uns díes molt macos, perquè ja toca.     Josep Lluis.