Les vacances

Voldria que les vacances ens vagin molt bé a tots. Veritablement son pocs díes però podem passar-ho molt bé i tenir molta estona lliure. El que fem aquests díes ens donarà molta tranquilitat per els dies de la tardor. Podem estar estirats a la sorra prenent qualsevol cosa fresca i mullar-nos discutint amb els altres a veure qui paga la beguda.
Val la pena passar bé l'estiu i esperar que els altres dies ens agradin tant o més i poguem arribar a les següents festes amb tota la tranquilitat que es mereixen.
Un cop haguem passat els díes de cap d'any haurem d'agafar amb tranquilitat els díes següents per poder fer amb calma el necessari per esperar les festes que tenim a continuació ( Setmana Santa ). Val la pena esperar aquets díes perquè llavors pots menjar una mica més sense cap por, si t'engreixes ja ho perdràs quan puguis sense tenir de donar explicacions a ningú.
Val la pena perquè llavors pots fer-ho com vulguis i ets tú l'unic que necesita tranquilitat. Pots fer-ho exactament aixì i deixar que tothom pensi com vulgui. Una abraçada per tots. Josep Lluis.

El día que van fer la jornada de portes obertes, ho van passar molt bé.
Em va agradar molt perquè  tots, el que voliem, era passar-ho bé. Va ser un matí molt maco, i apart d'un esmorçar molt xulo, després van poder parlar amb els companys i ens van entretindre molt. Va ser veritablement un día molt maco, perqué  precisament ho voliem així. Aquests díes ens agraden a tots. Ho passem molt bé i ens entretenim. L'important es precisament això. Després d'això, l'unic interesant, es veure i parlar amb els altres. Ja continuarem un altre día, perqué jo, després d'un dimarts, normalment no valc rés. Una abraçada per a tots. Josep Lluis.

Aquest disabte es juga el partit contra la Juve, i veurem qui dels dos ho fa millor.
Tant el Barça com la Juve, optan a fer el triplet. Tots dos han jugat uns partits molt macos i el que aconsegueixi la victoría se emportarà el triplet.
Els italians juguen molt bé, però el Barça sempre ha tingut molt bones ocassions.
Podem guanyar jugant normal i apel-lant només a la fieressa dels jugadors que a un partit com aquest sempre hi aniran per totes. Jo sempre he estat del Barça, peró per emprenyar al `meu padrí ( tresorer del Barça ) sempre li deia que era del Espanyol. Normalment s'emprenyava bastant, peró les propines que em donava eran mes fortes que el salari del meu pare, ( perdoneu que no os ho hagi comentat, peró no eran familia, només eran amics ), i jo sempre tornava a casa amb la butxaca ben plena i el meu pare mai em deia res.
Segurament, aquest any, tornaré a veure jugar l'equip, peró Carme s'emprenyarà bastant perqué diu que no li dono gaires oportunitats i sempre que veig els partits acabem empatant o perdent.

L'accident de l'avió aleman als Alps

Aquests dies hem vist la noticia del avió alemany ( una companya subsidiarea de Lufthansa ) que s'ha  estavellat als Alps. Veritablement es una questió molt emprenyadora, peró nosaltres no podem dir-ne gaires coses perqué aqui tampoc ens va bé gairebé res.
 Podriem probar de llegir les questions aquestes d'una manera diferent, peró no ho podem fer perquè l'informació que tenim, és molt poca. No podem dir molt perqué el govern que tenim, mai ens ha deixat informar-nos, i menys de les noticies  que segons ells fan veure que aquí tot funciona de primera.

El meu accident

Jo, vaig tenir un accident treballant. No comento res vers el que va escriurre Santi, perqué mes o menys, tots hem passat per el mateix. Veritablement, voldría ser suficienment interpretat per tots, perqué comprenguesin que si estem fomuts, es per qué no ens volern compendre. no es cap escrit de protesta, sinó una reivindicació de que volem continuar vivint de la manera que som, no depenent dels altres.
´Tots hem tingut moments dels quals no val la pena ni començar a parlar, però, si seguim sempre amb el mateix,  acabarem fets pols.
Vaig tenir la sort quant, tant la dona,( Carme ), com el meu fill ( Marc ), em digueren que aviat no hauría de preocupar-me de res, perqué tindría la seva ajuda, i, veritablement em van ajudar. Mai, he volgut parlar de la nostra filla, perqué viu a Cambridge, ( Anglaterra ), i no ens veiem només quant venen ells, o anem nosaltres, o sigui, un parell de vegades anualment.
Veritablement, un accident així de fomut, apart de ser un problema gros, et deixa molt cascat i el millor és oblidar-te de tot, i anar a la teva.
Bé, ja continuaré parlant un altre día, perqué veritablement, els dijous no son un día per parlar molt, sinó per quedar-se calladet i prendre quelcom fresquet. Adeu! bon día a tots.
  Josep Lluis.

El tema més interesant per parlar, crec que és el tema de la escalada.  Hauríem de parlar més d'aquests temes, i llavors, els companys ens considerarien més. Jo, vaig començar a fer-hi amb 14 anys, i crec que ho he passat molt bé. Quan no he tingut temps, he dedicat el temps a fer altres activitats, com per exemple espeleologia, activitat que ja havía escomençat amb 12 anys.
Vaig estar molts anys fen activitats varies, més que res perquè els meus pares normalment s'emprenyaven força, o sigui que ¡ millor !
També vaig dedicar-me a fer escalada , perquè això tampoc era res per a ells i  quasi  sempre acabaven prou emprenyats. Tot això, em va anar molt bé perquè ells em deixesin fer el que volía. Van passar un grapat d'anys i segueixo fent exactament el que m'agrada. Ja no s'emprenyen  amb mí perquè van morir ja fa  uns anys, i això no hi ha ningú que ho pugui arreglar de cap manera.    
¡ Me´ls estimava molt ! Afortunadament, ara ja no tinc cap problema amb tot això, o sigui que tinc molt temps per fer el que em rota i cap preocupació amb ningú.
Ja continuarem parlant en qualsevol altre moment.
Fins la propera, una abraçada ben forta de Josep Lluis.

LA MEVA VIDA DE MES JOVE

M'agrada molt tota la part del nord de la Península.

Vaig  estar quasi 9 mesos  treballant a La Corunya i m'ho vaig passar molt bé menjant marisc  i bevent vi d'allà. El vi d'allà li deien vino turbio. Anàvem a un bar a prop de la feina i bevien tot el que podíem i ens sortia molt bé de preu. Ens van deixar moltes  peles allà. Ens bevíem 3 o 4 gots de vi, i amb tots els gots ens posaven qualsevol tapa. Vaig estar allà, perquè l'empresa em va enviar a treballar, i em vaig deixar un bon gruix de diners. A mes de treballar, també gastava molt amb les trucades telefòniques que feia tots els dies per parlar amb Carme.Una de les vegades que va venir a veurem, va pujar amb Marc, perquè Míriam va estar uns dies a casa dels meus pares. El nen,(perdoneu que digui nen, però sempre els hem dit nens a tots dos.)s'ho va passar molt bé, perquè a mes quasi  cada dia anava a banyar-se i això per a ell era "la hostia de   guapo". Va  estar 4 dies i van anar a visitar la part Nord de Portugal. Varem conèixer uns quants pobles  de tota la zona i llavors, ells varen tornar a Barcelona. No van ser molts díes, però ho van gaudir molt. Quan vaig acabar d'allò, vaig tornar a casa i aquí segueixo perquè no tinc treball en aquest moment. No tinc treball perquè després de tenir l'accident l'empresa ja no va voler firmar cap contracte i em varen fotre fora. Per sort aixó no  em sap tan greu, perquè m´ha quedat un sou bastant decent i de moment m'apanyo amb el sou que tinc, perquè després de treure les despeses del mes, els centres de rehabilitació, els dinars  de cada setmana i les despeses del pis on viu el nostre fill, encara em queda una mica per sortir de tant en tant.

Les vacances que hem passat a Gales.

Knighton és una ciutat petita que hi és al final d'Anglaterra, al costat de Gales, Hem estat allà perqué ens va convidar la nostra filla, que viu fora de Barcelona ja en fot gairebé 15 anys. Quant vaig tenir l'accident fa quasi 15 anys, estava vivint a Amsterdam, i s'en va anar a Cambridge perquè creia que feia millor temps.Es va trobar que el temps anglès es pitjor que qualsevol altre, però ja no podia fer res per millorar-lo. Què es foti!  Nosaltres, normalment, ens veiem tots els anys, perquè o venen ells, o anem nosaltres. Alló, cal dir-ho és veritablement molt maco i val la pena veure-ho. Ja os ho dic, quan poguem, volem tornar. El nostre net ja en té 1 any i veritablement val la pena veure´l per poder dir: ES EL MEU NET !
 De veritat us ho podem dir amb molta alegría: Estem molt contents de tenir un nen tan maco a la familia!