jueves, 9 de abril de 2015

El meu accident

Jo, vaig tenir un accident treballant. No comento res vers el que va escriurre Santi, perqué mes o menys, tots hem passat per el mateix. Veritablement, voldría ser suficienment interpretat per tots, perqué comprenguesin que si estem fomuts, es per qué no ens volern compendre. no es cap escrit de protesta, sinó una reivindicació de que volem continuar vivint de la manera que som, no depenent dels altres.
´Tots hem tingut moments dels quals no val la pena ni començar a parlar, però, si seguim sempre amb el mateix,  acabarem fets pols.
Vaig tenir la sort quant, tant la dona,( Carme ), com el meu fill ( Marc ), em digueren que aviat no hauría de preocupar-me de res, perqué tindría la seva ajuda, i, veritablement em van ajudar. Mai, he volgut parlar de la nostra filla, perqué viu a Cambridge, ( Anglaterra ), i no ens veiem només quant venen ells, o anem nosaltres, o sigui, un parell de vegades anualment.
Veritablement, un accident així de fomut, apart de ser un problema gros, et deixa molt cascat i el millor és oblidar-te de tot, i anar a la teva.
Bé, ja continuaré parlant un altre día, perqué veritablement, els dijous no son un día per parlar molt, sinó per quedar-se calladet i prendre quelcom fresquet. Adeu! bon día a tots.
  Josep Lluis.