jueves, 5 de febrero de 2015

LA MEVA VIDA DE MES JOVE

M'agrada molt tota la part del nord de la Península.

Vaig  estar quasi 9 mesos  treballant a La Corunya i m'ho vaig passar molt bé menjant marisc  i bevent vi d'allà. El vi d'allà li deien vino turbio. Anàvem a un bar a prop de la feina i bevien tot el que podíem i ens sortia molt bé de preu. Ens van deixar moltes  peles allà. Ens bevíem 3 o 4 gots de vi, i amb tots els gots ens posaven qualsevol tapa. Vaig estar allà, perquè l'empresa em va enviar a treballar, i em vaig deixar un bon gruix de diners. A mes de treballar, també gastava molt amb les trucades telefòniques que feia tots els dies per parlar amb Carme.Una de les vegades que va venir a veurem, va pujar amb Marc, perquè Míriam va estar uns dies a casa dels meus pares. El nen,(perdoneu que digui nen, però sempre els hem dit nens a tots dos.)s'ho va passar molt bé, perquè a mes quasi  cada dia anava a banyar-se i això per a ell era "la hostia de   guapo". Va  estar 4 dies i van anar a visitar la part Nord de Portugal. Varem conèixer uns quants pobles  de tota la zona i llavors, ells varen tornar a Barcelona. No van ser molts díes, però ho van gaudir molt. Quan vaig acabar d'allò, vaig tornar a casa i aquí segueixo perquè no tinc treball en aquest moment. No tinc treball perquè després de tenir l'accident l'empresa ja no va voler firmar cap contracte i em varen fotre fora. Per sort aixó no  em sap tan greu, perquè m´ha quedat un sou bastant decent i de moment m'apanyo amb el sou que tinc, perquè després de treure les despeses del mes, els centres de rehabilitació, els dinars  de cada setmana i les despeses del pis on viu el nostre fill, encara em queda una mica per sortir de tant en tant.


6 comentarios:

BARBI dijo...

¡Hola Josep Lluis! A mi m´agradaria coneixer tambè el nord d´Espanya, perque no el coneixo i m´han dit que es menja molt bé. M´agradaría provar qualsevol menjar que es faci per allà.

Unknown dijo...

Hola company el que m'ha agradat del teu comentari és que tu també has provat les tapes, però si t'agrada viatjar et recomano que vagis a ITALIA és maravellosa i lo millor són les pizzes que fan, per exemple a ROMA hi ha una pizzeria que es diu "El castillo de las pizzas" i et recomano que tu hi vagis ,també esta molt bé el Coliseo que és una passada. Bueno, fins un altre!

Jorge dijo...

Pepelu, te pondrías las botas con las tapas de marisco, son una buena excusa para beber algunos vasos de vino. No me extraña que de tan lejos las llamadas teléfonicas te salieran tan caras.
A cualquiera de nosotros para nuestros padres somos unos niños. Supongo que fuisteis a ver la virgen de Fátima, yo he estado en Portugal y en la isla de Madeira y tengo una estátua de la virgen de Lourdes.

Hasta luego. Jordi

pepelú ( Josep Lluis ) dijo...

Hola a tots : M'ho vaig passar molt bé a La Corunya, peró principalment perqué l'única esglèsia que vaig visitar va ser la tasca que hi era més a prop. Veritablement, els preus allà, valen la pena. Aquí, hagués sortit molt més car. La preocupació per el preu, no val la pena tenir-la perqué els diners,llavors, es
guanyaven molt bé. La preocupació més gran era que passés bé el ví.Únicament, patiem perqué a casa creguesin que la vida allà era molt cara, i que tinguessin en compte que les peles ( encara no existien els euros ) no ens arribaven per a més.

Unknown dijo...

Josep LLuis, te felicito por tu trabajo y también donde y como vas a trabajar. Para mi seria un placer ir a trabajar y cuando plegas ir cada día de turismo y de tapas con los amigos También te felicito por tu buena relación con la Carme y tus hijos, puesto que los llamabas cada dia por teléfono. Además
tuviste 2 buenas experiencias, tanto laboral como familiar. Un saludo de tu compañero Nacho.

pepelú ( Josep Lluis ) dijo...

Gràcies a tots per escriure. Val la pena escriure qualsevol cosa, que abans de finalitzar-ho ja tens al costat del teu escrit una resposta i un afegit que ho fà millor. Les trucades telefóniques, sortien cares perqué les conferencies ho son. El més fomut era que els diners arribesin. Per sort, Carme no s'en queixava molt perquè el sou era prou alt. Vull tornar però ara no hi ha feina per a ningú. Una abraçada.