Les vacances

Voldria que les vacances ens vagin molt bé a tots. Veritablement son pocs díes però podem passar-ho molt bé i tenir molta estona lliure. El que fem aquests díes ens donarà molta tranquilitat per els dies de la tardor. Podem estar estirats a la sorra prenent qualsevol cosa fresca i mullar-nos discutint amb els altres a veure qui paga la beguda.
Val la pena passar bé l'estiu i esperar que els altres dies ens agradin tant o més i poguem arribar a les següents festes amb tota la tranquilitat que es mereixen.
Un cop haguem passat els díes de cap d'any haurem d'agafar amb tranquilitat els díes següents per poder fer amb calma el necessari per esperar les festes que tenim a continuació ( Setmana Santa ). Val la pena esperar aquets díes perquè llavors pots menjar una mica més sense cap por, si t'engreixes ja ho perdràs quan puguis sense tenir de donar explicacions a ningú.
Val la pena perquè llavors pots fer-ho com vulguis i ets tú l'unic que necesita tranquilitat. Pots fer-ho exactament aixì i deixar que tothom pensi com vulgui. Una abraçada per tots. Josep Lluis.

El día que van fer la jornada de portes obertes, ho van passar molt bé.
Em va agradar molt perquè  tots, el que voliem, era passar-ho bé. Va ser un matí molt maco, i apart d'un esmorçar molt xulo, després van poder parlar amb els companys i ens van entretindre molt. Va ser veritablement un día molt maco, perqué  precisament ho voliem així. Aquests díes ens agraden a tots. Ho passem molt bé i ens entretenim. L'important es precisament això. Després d'això, l'unic interesant, es veure i parlar amb els altres. Ja continuarem un altre día, perqué jo, després d'un dimarts, normalment no valc rés. Una abraçada per a tots. Josep Lluis.

Aquest disabte es juga el partit contra la Juve, i veurem qui dels dos ho fa millor.
Tant el Barça com la Juve, optan a fer el triplet. Tots dos han jugat uns partits molt macos i el que aconsegueixi la victoría se emportarà el triplet.
Els italians juguen molt bé, però el Barça sempre ha tingut molt bones ocassions.
Podem guanyar jugant normal i apel-lant només a la fieressa dels jugadors que a un partit com aquest sempre hi aniran per totes. Jo sempre he estat del Barça, peró per emprenyar al `meu padrí ( tresorer del Barça ) sempre li deia que era del Espanyol. Normalment s'emprenyava bastant, peró les propines que em donava eran mes fortes que el salari del meu pare, ( perdoneu que no os ho hagi comentat, peró no eran familia, només eran amics ), i jo sempre tornava a casa amb la butxaca ben plena i el meu pare mai em deia res.
Segurament, aquest any, tornaré a veure jugar l'equip, peró Carme s'emprenyarà bastant perqué diu que no li dono gaires oportunitats i sempre que veig els partits acabem empatant o perdent.

L'accident de l'avió aleman als Alps

Aquests dies hem vist la noticia del avió alemany ( una companya subsidiarea de Lufthansa ) que s'ha  estavellat als Alps. Veritablement es una questió molt emprenyadora, peró nosaltres no podem dir-ne gaires coses perqué aqui tampoc ens va bé gairebé res.
 Podriem probar de llegir les questions aquestes d'una manera diferent, peró no ho podem fer perquè l'informació que tenim, és molt poca. No podem dir molt perqué el govern que tenim, mai ens ha deixat informar-nos, i menys de les noticies  que segons ells fan veure que aquí tot funciona de primera.

El meu accident

Jo, vaig tenir un accident treballant. No comento res vers el que va escriurre Santi, perqué mes o menys, tots hem passat per el mateix. Veritablement, voldría ser suficienment interpretat per tots, perqué comprenguesin que si estem fomuts, es per qué no ens volern compendre. no es cap escrit de protesta, sinó una reivindicació de que volem continuar vivint de la manera que som, no depenent dels altres.
´Tots hem tingut moments dels quals no val la pena ni començar a parlar, però, si seguim sempre amb el mateix,  acabarem fets pols.
Vaig tenir la sort quant, tant la dona,( Carme ), com el meu fill ( Marc ), em digueren que aviat no hauría de preocupar-me de res, perqué tindría la seva ajuda, i, veritablement em van ajudar. Mai, he volgut parlar de la nostra filla, perqué viu a Cambridge, ( Anglaterra ), i no ens veiem només quant venen ells, o anem nosaltres, o sigui, un parell de vegades anualment.
Veritablement, un accident així de fomut, apart de ser un problema gros, et deixa molt cascat i el millor és oblidar-te de tot, i anar a la teva.
Bé, ja continuaré parlant un altre día, perqué veritablement, els dijous no son un día per parlar molt, sinó per quedar-se calladet i prendre quelcom fresquet. Adeu! bon día a tots.
  Josep Lluis.

El tema més interesant per parlar, crec que és el tema de la escalada.  Hauríem de parlar més d'aquests temes, i llavors, els companys ens considerarien més. Jo, vaig començar a fer-hi amb 14 anys, i crec que ho he passat molt bé. Quan no he tingut temps, he dedicat el temps a fer altres activitats, com per exemple espeleologia, activitat que ja havía escomençat amb 12 anys.
Vaig estar molts anys fen activitats varies, més que res perquè els meus pares normalment s'emprenyaven força, o sigui que ¡ millor !
També vaig dedicar-me a fer escalada , perquè això tampoc era res per a ells i  quasi  sempre acabaven prou emprenyats. Tot això, em va anar molt bé perquè ells em deixesin fer el que volía. Van passar un grapat d'anys i segueixo fent exactament el que m'agrada. Ja no s'emprenyen  amb mí perquè van morir ja fa  uns anys, i això no hi ha ningú que ho pugui arreglar de cap manera.    
¡ Me´ls estimava molt ! Afortunadament, ara ja no tinc cap problema amb tot això, o sigui que tinc molt temps per fer el que em rota i cap preocupació amb ningú.
Ja continuarem parlant en qualsevol altre moment.
Fins la propera, una abraçada ben forta de Josep Lluis.

LA MEVA VIDA DE MES JOVE

M'agrada molt tota la part del nord de la Península.

Vaig  estar quasi 9 mesos  treballant a La Corunya i m'ho vaig passar molt bé menjant marisc  i bevent vi d'allà. El vi d'allà li deien vino turbio. Anàvem a un bar a prop de la feina i bevien tot el que podíem i ens sortia molt bé de preu. Ens van deixar moltes  peles allà. Ens bevíem 3 o 4 gots de vi, i amb tots els gots ens posaven qualsevol tapa. Vaig estar allà, perquè l'empresa em va enviar a treballar, i em vaig deixar un bon gruix de diners. A mes de treballar, també gastava molt amb les trucades telefòniques que feia tots els dies per parlar amb Carme.Una de les vegades que va venir a veurem, va pujar amb Marc, perquè Míriam va estar uns dies a casa dels meus pares. El nen,(perdoneu que digui nen, però sempre els hem dit nens a tots dos.)s'ho va passar molt bé, perquè a mes quasi  cada dia anava a banyar-se i això per a ell era "la hostia de   guapo". Va  estar 4 dies i van anar a visitar la part Nord de Portugal. Varem conèixer uns quants pobles  de tota la zona i llavors, ells varen tornar a Barcelona. No van ser molts díes, però ho van gaudir molt. Quan vaig acabar d'allò, vaig tornar a casa i aquí segueixo perquè no tinc treball en aquest moment. No tinc treball perquè després de tenir l'accident l'empresa ja no va voler firmar cap contracte i em varen fotre fora. Per sort aixó no  em sap tan greu, perquè m´ha quedat un sou bastant decent i de moment m'apanyo amb el sou que tinc, perquè després de treure les despeses del mes, els centres de rehabilitació, els dinars  de cada setmana i les despeses del pis on viu el nostre fill, encara em queda una mica per sortir de tant en tant.

Les vacances que hem passat a Gales.

Knighton és una ciutat petita que hi és al final d'Anglaterra, al costat de Gales, Hem estat allà perqué ens va convidar la nostra filla, que viu fora de Barcelona ja en fot gairebé 15 anys. Quant vaig tenir l'accident fa quasi 15 anys, estava vivint a Amsterdam, i s'en va anar a Cambridge perquè creia que feia millor temps.Es va trobar que el temps anglès es pitjor que qualsevol altre, però ja no podia fer res per millorar-lo. Què es foti!  Nosaltres, normalment, ens veiem tots els anys, perquè o venen ells, o anem nosaltres. Alló, cal dir-ho és veritablement molt maco i val la pena veure-ho. Ja os ho dic, quan poguem, volem tornar. El nostre net ja en té 1 any i veritablement val la pena veure´l per poder dir: ES EL MEU NET !
 De veritat us ho podem dir amb molta alegría: Estem molt contents de tenir un nen tan maco a la familia!

CARTA ALS REIS

Hola, Majestats : M'agradaría molt que paressiu d'embolicar tot amb les vostres aspiracions de fotre tot a l'aire per gaudir dels vostres dessitjos. Per sort, tot el merder que heu acconseguit montar amb tot el sidral de la guerra, ja ens l'hem pogut treure de sobra.
Tots els merders que tenim ara, són deguts, principalment, per tota la gent que, bàsicament, l'únic que vol, es viure millor del que ho fa actualment. Per sort per a tots, això no ho veiem molt sovintment, i per això, qualsevol temps que vingui ara, serà millor rebut per tots.
Una abraçada ben forta de Josep Lluis, i que tingueu un any nou "collonut".

Hola a tots. Crec que portem molt de temps parlant del mateix. El que hauriem de fer es parlar de bon principi del que veritablement ens agrada o / i ens interessa. Principalment, perquè ho necessitem i també perquè sempre anem curts de hores. L'interessant d'aixó, és que sempre busquem qualsevol situació per parlar amb tothom, i també, perqué sempre fem el mateix, dir que nosaltres no sabem res. 
L'únic que ens omple, es poder parlar amb tothom, però, veritablement, el que fem amb això és mirar cap a una altra banda. Veritablement, l'únic que volem es poguer tenir més temps per nosaltres i així , no necesitem res més per poder anar endavant i dir-nos ¡ ja n'hi ha prou !.
Bé, crec que amb tot el que he escrit fins ara ja hem fet molta feina avui. Una abraçada. Josep Lluis.

Amb el soroll dels pissos-pastera i els pissos turístics estem ja prou farts. Potser deixem això  de banda, i podem decidir qui es mereix més que ningú estar en boca de tots.
Nosaltres, normalment, no acostumem a fer aquestes estupidesses, però al final, caiem com tots.
El necessari, crec jo, és ficarn-os veritablement al mig de  tot i dir les coses com son. Tothom creu que la veritat és la seva, però , veritablement, això ho podriem mirar d'una forma diferent.
Tothom pensa que realment la seva situació es la única posible, però, analitzant-lo bé, tots hi anem amb molts errors. Bé, crec que per avui ja m'hi passat amb l'escrit, o sigui que perdoneu-me per la llargada , i ja tornarem a parlar en un altre moment. Una abraçada. Josep Lluis.

IMPORTANCIA DE ESTAR--HI

 Hola : Ja heu pogut veure com la gent que tenim als llocs amb més importancia del país fan només el que volen. Hem de fer nosaltres el que volguem, a veure si es mouen una mica i ens deixen amb una mica de tranquilitat.
 Si ens podem veure amb més tranquilitat, crec que podrem fer totes les questions més lliurament.
 L'important, doncs, no es voler fer-se el maco, sino, sencillament ser-hi.
 Una abraçada per a tots. Josep Lluis.

Día del Daño Cerebral Adquirido.

Hola ! El día 24 celebraremos el Día del Daño Cerebral Adquirido, o sea que ya podemos comenzar a sensibilizarnos y estudiar como podemos darnos a conocer a todos. Lo más importante, es dar a los demás una explicación completa de los problemas que sufrimos los que nos encontramos en este caso. Después, lo más necesario es que todos sepan como actuar en caso de encontrar un nuevo caso. Verdaderamente, lo único interesante, es poder quitarle importancia. O sea que ya podemos hacer caso omiso de los problemas actuales, y dedicarnos a lo que verdaderamente importa, dejar de tener preocupaciones y dedicarnos a trabajar un poco más.

Voldria dir que tot això que sentim de l'Ebola és una mentida molt grossa.
Tot ens demostra, que l'investigació que ens han donat, careix d'exactitut, i les seves intencios, són veritablement fer-nos anar malament.
Per sort, tot això, no cal sentir-ho més vegades, perquè ja ho hem sentit tant, que no val la pena fer
més cas. L'importancia que pot tenir el tema és tan petita?, que no podem ni volem que ens diguin res que se´n surti de la idea.                                                                       
Jo, si em perdoneu, avui no escriuré mes, perqué veritablement, estic molt cansat.
Ja ens posarem en contacte.
Una abraçada. Josep Lluis.

Pisos de lloguer?

Només us vull comentar que fa més de 20 anys que visc a la Barceloneta i n'estic fins el "gorro! de tot el guirigall que s'ha liat amb tot el merder dels pisos que han llogat als turistes.

Jo, abans vivia al carrer Tantarantana, al costat de la Caixa de Reclutes ( carrer Comerç ) i allà també teniem aquest problema.

Ara, tota la zona, està plena d'estrangers, des de Vía Laietana fins al parc de La Ciutadella, ho sigui que  ho pots passar de "conya"

La Barceloneta és un invent muntat per a fer negoci  i  no crec que aixó pugui durar molt més temps.

Suposo, que aquest tema ho perdrem d'aquí un temps i  podrem estar una mica més tranquils, ja que el temps tot ho esborra.

Afortunadament, tot aixó dura poc temps, i amb el moviment que ens fot, ho podem oblidar quan volem.

El problema més gros de tot, sempre ha estat la mobilitat dels cossos de repressió.

Hem passat molts anys sota el pes de la  policia i ja n'estem acostumats al merder que ens volen encolomar.

Per això,  torno a dir ho, nosaltres ja hi som de tornada.

No volem ser més cridaners que ningú, només volem viure tranquils.

Bé, amb tot aixó, penso que ja sabeu tant com els veïns, o sigui que podeu continuar vivint amb tota la calma que ho fem nosaltres.

Aixó sí que seran vacances

  Hem d'aprofitar que agafem vacances per poder dir ¡ Adeu ! als companys i a Trace i dir-nos que ens tornarem a trobar després de les festes i podrem preparar l'actuació que preparem per al Día del Dany Cerebral ( 26 d'Octubre ) i que ja la coneixerem prou.
  Aprofiteu tots aquests díes, i feu tot el que pogueu : anar a la platja, llegir, sortir amb amigues ( i amics ),anar al cinema, veure la televisió, i gastar el mínim possible.
  Tot aixó s'ha de fer tenint en compte que els diners que ens deixarem, costen molt de guanyar, i no tenim més remei que estirar-los al màxim.
  Si podem, hem de sortir molt d'hora per poder gaudir de totes les estones que tenim, i no pensar en altres questions. El més important d'aixó, es poder fotre la culpa de tot el que vagi malament a qui no tingui cap, pero s'en pogui fer càrrec sense cap problema.
  Hem de ser lliures per poder anar de sarao i no tenir cap problema per reconeixer-ho. També hem de portar molts diners perque la beguda i la juerga surt cara.
  També hem de pensar que tot aixó ens pot sortir molt car si tenim qualsevol problema legal.
  Un cop tinguem tot aixó controlat, ja no hem de patir gens. Ja  podem  beure i gastar els diners que encara queden en una bona gresca i després anar-nos a dormir.
  ¡  Que ho passeu molt bé  ! Quan torneu ja direu com a funcionat tot aixó durant l'estiu i hem donarà molta enveja. 
  Gracies, sou tots molt macos i ser-hi aquests díes amb vosaltres deu ser maquissim.
  Adeu. Ja ens veurem quan torneu. Una abraçada. Josep Lluis.
                                                                                                                                         

ADEU, MONARQUIA

Avui, reestrenem monarquía. Abans varen tenir el pare i ara tenim el fill. Això, no hi ha com agafar-ho, ja vam tenir un altre Felip que ens va fotre tot el que va poder,( Felip V ), i ara tenim el VI, ajudat pel pare.
El segle XVIII ja va ser prou fomut, perquè ara sense cap necessitat ens tornin a fotre un Borbó sense voler-ho, ( a més, s'en diu Felip de nom ), o sigui que tenim continuitat.
 Ja va ser prou fomut en aquell moment i ara, per no oblidar-ho tenim la continuitat.
 Per sort, tot això dura poc, o sigui que, quant ja tinguem les p.... prou inflades i diguem prou, ja ens el podrem treure de sobre com vulguem.
 Si tenim la sort, ( o el remei ), de lliurarnos d'ells ,podrem viure feliçment.
 Per sort, ( o desgracia ), la vida es molt curta i no els haurem d'aguantar mai. Aixó ens pot deixar, en realitat, més contents que un ginjol, perqué un cop aixi acabat això, no tindrem més remei que viure millor que mai.
 O sigui, que podem dir ben fort :  Visca la República!

LA POSTURA DEL REGNAT A ESPANYA.

Trobo que el Rei, va abdicar per la quantitat de gent que ho desitjava. El més important d'aixó va ser la postura que s'en va veure del fill. Encara no havía marxat el pare, ell ja mirava d'aconseguir els vots de milions de persones que volien un referendum per continuar o no la monarquia.
 Suposo, que ara, tothom creu que la monarquia es el mes important que tenim, pero no es cert. L'únic important que tenim actualment, es una monarquía que s'aguanta solsament per la voluntat de la gent. Aixó, no significa només aixó, sinó que l'estem ajudant entre tots. Ni el Rei i el Princep, malgrat tot aixó, hagueren pogut sortir bé, sinó fos per la voluntat del Poble, que es l'unic que mana veritablement. O sigui, que si Felip vol ser Rei d'Espanya, ha de ser amb la voluntat nostre, ja que som els que tenim el poder. Si  no ho vol així, ja pot començar a fotre el camp, perqué nosaltres ho veiem d'aquesta forma.

LES VACANCES MES MAQUES DE LA NOSTRA FILLA

! Hola ! Cada día estic més content perquè ja tinc el meu net a casa. La meva filla està de vacances post-part i a vingut a veure'ns i es quedaràn uns quants díes.
Nosaltres estem molt contents perquè ja l'hem vist 4 vegades, i ara, si tot va bé, estarem 1 mes junts.
Miriam ( la nostra filla ) si no té cap problema, vol quedar-se uns quants díes a Barcelona, per a veure la familia, les amigues, i companys que fa temps que no veu.
Total, si es conta el temps que va estar-hi a Amsterdam per treure's la licenciatura de Biología, ja porta 15 anys fora de Barcelona.
La (els) estimem tant que no tindriem cap inconveniència a anar-nos-en amb ells per viure un temps molt llarg allà. Es un lloc molt maco i de seguida t'hi fas, perque trobes molta gent molt diferent de la que trobem per açí, i té uns llocs molt macos per gaudir veient-los i fer moltes fotos, o grabar-ho.
O sigui, que si qualsevol día, no ens veiem, ja podeu pensar que hem "fotut el camp"i no tenim cap intenció de tornar fins d'ara uns quants anys.

HISTORIA DE VIDA

Me llamo José Luis Ferrer González. Vivo en el barrio marinero de Barcelona. (La Barceloneta ) y me considero una persona normal y trabajo normalmente , solo para los amigos.

Anteriormente trabajaba de electricista y estaba muy enfadado con la empresa porqué siempre me enviaban a trabajar fuera de Barcelona.  Salía de excursión siempre que era posible, o sea casi todas las semanas o todos los puentes/ vacaciones que podía, y a ser posible iba bastante lejos, muchas veces a lugares bien lejanos, caminando largamente.

Un día, estaba haciendo una reforma en una estación transformadora y al ir a añadir unos cables, por culpa del calor, perdí el conocimiento y caí. Estuve un mes en coma. Por suerte  estuve en Cabrils,  de lunes a viernes, y pasaba el fin de semana en casa ( casi un año ).

Antes le ponía mucho interés a todo lo que estaba haciendo. Después del accidente  me tomo todo con mucha más  tranquilidad a la espera de pasar el tiempo, pues después de todo, los días pasan y no te das cuenta de ello.

Considero que mi recuperación pasa por tomar todo con mucha calma y esperar que me ayuden , porque  tengo muchas dificultades  para moverme. También voy a un centro,      TRACE ,a recuperarme, pues me ayudan mucho.

Tengo muchas dificultades para recuperarme completamente viviendo aquí, y me gustaría ir a vivir a otra ciudad ( seguramente Cambridge, Inglaterra ) para estar al lado de nuestra hija y nuestro nieto, y una vez allá recuperarme totalmente con su sistema de ayudas.

“Escriu-me aviat.
No tardis més,
no deixis que l'angoixa em guanyi.
No facis de la soledat
la meva fidel companya.”

Lluis Llach