Les vacances

Voldria que les vacances ens vagin molt bé a tots. Veritablement son pocs díes però podem passar-ho molt bé i tenir molta estona lliure. El que fem aquests díes ens donarà molta tranquilitat per els dies de la tardor. Podem estar estirats a la sorra prenent qualsevol cosa fresca i mullar-nos discutint amb els altres a veure qui paga la beguda.
Val la pena passar bé l'estiu i esperar que els altres dies ens agradin tant o més i poguem arribar a les següents festes amb tota la tranquilitat que es mereixen.
Un cop haguem passat els díes de cap d'any haurem d'agafar amb tranquilitat els díes següents per poder fer amb calma el necessari per esperar les festes que tenim a continuació ( Setmana Santa ). Val la pena esperar aquets díes perquè llavors pots menjar una mica més sense cap por, si t'engreixes ja ho perdràs quan puguis sense tenir de donar explicacions a ningú.
Val la pena perquè llavors pots fer-ho com vulguis i ets tú l'unic que necesita tranquilitat. Pots fer-ho exactament aixì i deixar que tothom pensi com vulgui. Una abraçada per tots. Josep Lluis.

El día que van fer la jornada de portes obertes, ho van passar molt bé.
Em va agradar molt perquè  tots, el que voliem, era passar-ho bé. Va ser un matí molt maco, i apart d'un esmorçar molt xulo, després van poder parlar amb els companys i ens van entretindre molt. Va ser veritablement un día molt maco, perqué  precisament ho voliem així. Aquests díes ens agraden a tots. Ho passem molt bé i ens entretenim. L'important es precisament això. Després d'això, l'unic interesant, es veure i parlar amb els altres. Ja continuarem un altre día, perqué jo, després d'un dimarts, normalment no valc rés. Una abraçada per a tots. Josep Lluis.

Aquest disabte es juga el partit contra la Juve, i veurem qui dels dos ho fa millor.
Tant el Barça com la Juve, optan a fer el triplet. Tots dos han jugat uns partits molt macos i el que aconsegueixi la victoría se emportarà el triplet.
Els italians juguen molt bé, però el Barça sempre ha tingut molt bones ocassions.
Podem guanyar jugant normal i apel-lant només a la fieressa dels jugadors que a un partit com aquest sempre hi aniran per totes. Jo sempre he estat del Barça, peró per emprenyar al `meu padrí ( tresorer del Barça ) sempre li deia que era del Espanyol. Normalment s'emprenyava bastant, peró les propines que em donava eran mes fortes que el salari del meu pare, ( perdoneu que no os ho hagi comentat, peró no eran familia, només eran amics ), i jo sempre tornava a casa amb la butxaca ben plena i el meu pare mai em deia res.
Segurament, aquest any, tornaré a veure jugar l'equip, peró Carme s'emprenyarà bastant perqué diu que no li dono gaires oportunitats i sempre que veig els partits acabem empatant o perdent.