AVENC DE L'ESQUERRÀ (segona part )

DESCRIPCIÓ

La cavitat està constituida per 4 vies , amb un recorregut total de 1335 m i un desnivell per vía de :

-Vía Rat-Penat -209 m

-Vía Normal-Anna María Pallejá (Vía Anna) -204 m

-Vía Lamarca-Torras -192 m

-Pous concrecionats -97 m

Fem ara una breu descripció de les diferents vies :

1- Vía Normal-Anna María Pallejá

La boca es gairebé circular , d'uns 5 m de diámetre . Dona pas a un gran pou ( Pou Faura i Sans ) de 67'7 m de vertical , que durant els seus primers metres manté les dimensions , eixamplant-se vers al nord . Als 34 m , s'obre a la paret S una finestra per la cual s'accedeix a la galería Artur Brusoto , accés que no s'utilitza , ja que 20 m més amunt hi ha una comunicació més cómoda i que es descriu a la Vía Rat-Penat .
Ja a la base d'aquesta primera vertical , coberta de pedres i de tot tipus de brossa procedent procedent de l'exterior , s'obre una nova vertical , de 21 m que ens situen a la sala de la Paciencia .

Caminant uns metres , observem un brusc canvi de dimensions ; per damunt dels nostres caps s'eleva un altísim fus que no es més que el Pou J.M.Torras , procedent de la sala Artur Brusoto .

Una curta galería de secció modesta , ens situa davant una nova vertical ,de 12 m , aterrant a una saleta del cantó N de la qual surten uns ressalts que davallen un pou amb aspecte demeandre ( Pou del Xarel-lo ). Una vegada a baix ens trobem davant d'un pas estret vertical ( la gatonera de l'Anna ), punt on s'inicía la Via Anna .
Davallats uns metres per la gatera , arribem a un balcó davant d'una nova vertical , el Pou dels Cristals ; entre aquest pou i el següent , anomenat J.M.Anglada , es desenvolupen una serie de galeries i de pous secundaris , com el Túnel de la Pastanaga .
El Pou J.M.Anglada té 23 m i es totalment aeri , a la seva base un ressalt ens situa a una sala inferior de sostre baix i plena de sediments argilosos , iniciant-se aquí una galería estreta amb importants degotalls que desemboca a un darrer pou , de 14'5 m que ens sitúa a la sala G.E.S.

2- Via Rat-Penat

Té el seu inici 14 m per sota de la boca del grant pou Faura i Sans , lloc on es troba un replà anomenat de la Providéncia ; un breu tram de galería descendent desemboca a un gran fus de 24 m que aterra a la sala A.Brusoto , estant ocupada per uns enormes blocs .Del costat SE , una curta rampa s'aboca a un gran pou , es el Pou J.M. Torras , que aterra a la sala de la Paciéncia . comunicant d'aquesta manera amb la Vía Normal .

Pasant per sota d'un bloc , s'arriba a una colada en suau pendent , que s'aboca al Pou J. León , de 34 m . A continuació , un ressalt de 6 m ens situa a la saleta coneguda amb el nom de Cambra Nupcial ; d'ella surt la Vía Lamarca-Torras . Segueixen a a continuació els Pous del Balconet , que devallarem en tres tongades . Una gatera i un ressalt ens situen a una zona complexa amb diferents pisos sobreposats i comunicats entre sí per pous .Diferents ressalts i una vertical de 12 m ens situen a la Sala de la Platja .

La Sala de la Platja gira trobant un pas estret entre columnes estalàgmítiques , es el famós Taló d'Aquil-les , pas descendent de 4´5 m força dificultós . Una vegada superat i dins d'una petita marmita , s'observa una sala gran amb la base inclinada que conduedix al Pou R.Passant de 15 m Del seu fons surt una galería meandriforme , al final de la cual trobem el darrer ressalt , que ens sitúa al sector terminal .

3- Via Lamarca-Torras

S'accedeix a aquesta via després de remuntar un metre i mig la Cambra Nupcial ; es una gatera que , a continuació d'un ressalt de 4 m , ens situa a un petit balcó per sobre el Pou E.Lamarca ; la vertical té 45 m ,gairebé totalment aeris , assolint el pou una important secció transversal .

Situats a la base , la cavitat continua per una finestra situada 5 m més amunt ( cal pendolar per accedir-hi ) ; una vegada en ella ,comença una galería de forta inclinació . Un ressalt de 2 m , precedeix a una nova vertical , de 19 m . A la seva base caldrà realitzar una curta remontada fins assolir la Fonteta , saleta sorrenca i en part coberta per aigua ; a la esquerra , superant un ressalt hi trobem uns meandres , que seguirem a mitja alçada fins a arribar a una finestra que dona a un curt pou amb la base coberta d'aigua , que es el punt mes baix d'aquesta vía .

4- Pous concrecionats

Per accedir-hi ,cal partir de l'inici de la colada situada a la Sala A . Brussoto , en direcció al Pou J . León . Abans de baixar per la colada , s'ha de vorejar per la esquerra el gran bloc ; als pocs metres es remunta per la dreta per buscar la part superior del Pou J . León . Vorejant aquest i passant per un pas estret entre blocs , arribem al començament de la vía .
Està formada per un conjunt de pous fusiformes enllaçats ; la característica més rellevant , com el seu nom indica , es l'abun`dantísima concrecció existent en tota la seva extensió ;hi ha diversos pous laterals que queden separats per prims envans de concreció que que subdivideixen els pous originals ; no es representen a la topografía a fí de no dificultar la seva comprensió .

AVENC DE L'ESQUERRÀ ( primera part )

HISTORIA

1908.-El dia 12 de Juliol té lloc la primera exploració, a carrec de Faura i Sans i membres del Club Muntanyenc. Davallen el primer pou , al que assignen una fondaria de 76 metres . i sondegen el següent - el Pou de la Esperança - al que atribueixen una fondaria exagerada ja que consideran la seva base a la cota -150 m.

Al mateix temps, Faura fa notar l'existencia d'una via lateral que s'obre a -15 m. ,batejanla "sima del murciélago", avui via Rat-Penat. Hauran de passar 44 anys perque els espeleolegs s'interessin per aquesta vía .

La topografía es publicada el 1911 en el treball La espeleología en Cataluña .

Aquest any davallà l'avenc la primera dona , Providencia Mitjans , que ho fa segons sembla fins al replà que dúu el seu nom i que marca l'inici de la Via Rat-Penat.

1928.- JoanMas , de Begues , junt amb altres aficionats del poble , efectua un altre descens.La prensa ho considera una proesa , i asseguren haver assolit la cota -200 m. de fondària en reali- tat era la cota -110 m.

Aquesta exploració realitzada el mes d'abril , s'avançà en dos mesos a la que posterior moment realitzaría en Rafael Amat i Carreras i a la que també participtaría en Joan Mas . Amat i Carre- ras tingué coneiximent d'aquesta exploració a traves de la premsa , i se sentí molt molest que els seus companys de Begues no l'aguessin tingut en comte a la hora de l'exploració.

Amat i Carreras inicià el 1923 una nova etapa d'exploracions al massís del Garraf . Formava part de la direcció de la societat "Mines i Aigües de Begues" que endegà una recerca sistemàtica dels avencs per tal de probar el suposat riu subterrani del cual se sabía que la Falconera n'era la surgencia .

Malgrat la seva activitat , no va interessar-se en l'Esquerrà fins molt després , ja que la gran dis- tancia que hi ha des de Begues , li feu posposar l'exploració en espera que s'acabés la construcció de la carretera Begues-Olesa de Bonesvalls , fet que no tingué lloc fins el 1927 .

Per fí , l'exploració es realitzá el 10 de juny , amb un grup del Centre Excursionista Barcelonés , uns amics de Begues (entre ells Joan Mas) i un natural d'Olesa de Bonesvalls , en Xarel-lo , que volgué formar part de l'exploració de l'avenc mes important del seu poble .

Arribaren a la cota -120 m. i consideraren haver arribat al fons de l'avenc .

1948.-Després d'un llarg silenci , en el que s'inclouen els llargs anys de la guerra civil , membres de l'acabat de crear G.E.S.-C.M.B. organitzen un nou descens arribant al mateix punt que Amat i Carreras , considerant també finalitzada la cavitat . Podeu consultar els detalls d'aquesta exploracióal llibre deFrancesc Vicens "Avencs i Coves".

1953.-El G.E.S. inicia l'exploració de la Via Rat-Penat . Disposen d'un material força "modern" importat de França . Arriben a -130 m. i descobreixen la comunicació amb la vía normal (Pou Torras) . Al decurs d'altres exploracions assoleixen els -165 m. i exploren els pous concrecionats .
1954.-Membres del G.E.S. , S.E.S. i U.E.C. continuen les exploracions. E.Lamarca i J.M.Torras , descobreixen una important vía lateral a la Rat-Penat , que serà la que amb el nom d'aquests dos espeleolegs del G.E.S. , assolirà aquest any la cota-193.

1955.- S'arriba fins el fons de la Vía Rat-Penat . Entre els set espeleolegs participants hi ha una dona , na María Puig , del G.E.S. , 1que passa a ostentar el récord d'Espanya de profunditat .

1956.- Quan l'avenc es considerava com totalment explorat , Anna María Pallejà , del G.E.S. ,descobreixdurant unes tasques topogràfiques una gatera situada a -120 m que després d'una desobstrucció , dona pas a la vía que porta el seu nom ,al fons de la cual s'arriba el mateix any .

1968.- Per fí es presenta la primera topografía completa de l'avenc , realitzada pel G.E.S. La màxima cota se situa a la Vía Rat-Penat , amb una fondaria de -206 m .

A partir d'aquell moment , l'Esquerrà es objecte de nombroses operacions esportives tots els caps de setmana , a carrec de grups espeleològics catalans que tant proliferen . De totes totes , l'Esquerrà està servint de cavitat escola de les noves generacións .

1973.- Una revisió topogràfica de les cotes , realitzada pel S.I.E. , les redueix considerablement , fins a la cota de -194'7 m .

1982.-Membres de l'E.G.C. endeguen un reconeiximent sistemàtic de totes els pous de la cavitat , a la recerca de posiboles galeries penjades . Nombroses escalades i franquejos porten al descobriment d'una sala de 1o x 6 m i de diverses galeries de poc recorregut , s'arriba a precisar la forma de la volta de molts pous que fins ara no estaven prou reconeguts .
Es realitza una nova topografía assolint-se la màxima fondaria de la Via Rat-Penat -209 m , la qual suposa una xifra sesiblement superior a les fins ara atribüides .

ESPELEOLOGIA AL GARRAF

LA FALCONERA

La boca natural de la cavitat es troba al penya-segat de La Falconera , a la mateixa línea de mar.

Per accedir-hi des de l'estació de Garraf , penetrarem pel túnel que travessa la penya de la Falconera ( comte amb els trens ) , i a uns 20 metres avans de la sortida , trobarem una finestra de ventilació que dona directament al penyasegat . Amb l'ajuda d'una petita corda , arribarem a l'entrada de la cavitat .

En mig del torrent de la Falconera ,just en el punt on realitza un gir de 90 graus , existeix el Pou de l'Eusebi ( artificial ) que te uns 50 metres i constitueix un altre accés . Es molt perillós entrar per ell sense demanar permís a la pedrera , ja que existeixen canonades i cables electrics per extreure aigua .

De temps inmemorials , els pescadors de Sitges i Garraf , coneixien l'existencia d'una surgencia abundantíssima d'aigua dolça que brollava a nivell de mar , just al peu del penya-segat de La Falconera , per la qual cosa l'anomenavan " La Dolça ".

En 1899 es feren els primers estudis i treballs d'inportància , quan Eusebio Güell donà a coneixer el seu propósit d'abastament d'aigua a Barcelona aprofitant la doll abundosa de La Falconera . Confià a l'ingenier Silvio Thos i Codina els estudis convenjents per dur a terme el projecte.

A la prospecció s'obriren 4 pous , alguns d'ells continuaven per galeríes artificials. Un dels pous , de 50 m. de fondària es el del Eusebi , que ens permet arribar a la boca natural , ( també es pot arribar per mar o per la finestra del túnel ). El mateix Thos i Codina demostrà , als finals dels treballs , ( duraren quatre anys ) , que la veritable sortida de les aigües subterrànies era amagada sota el nivell del mar , i que l' aigua que es veia correr per la superfície era només un sobrant del corrent inferior .