Amb el soroll dels pissos-pastera i els pissos turístics estem ja prou farts. Potser deixem això de banda, i podem decidir qui es mereix més que ningú estar en boca de tots.
Nosaltres, normalment, no acostumem a fer aquestes estupidesses, però al final, caiem com tots.
El necessari, crec jo, és ficarn-os veritablement al mig de tot i dir les coses com son. Tothom creu que la veritat és la seva, però , veritablement, això ho podriem mirar d'una forma diferent.
Tothom pensa que realment la seva situació es la única posible, però, analitzant-lo bé, tots hi anem amb molts errors. Bé, crec que per avui ja m'hi passat amb l'escrit, o sigui que perdoneu-me per la llargada , i ja tornarem a parlar en un altre moment. Una abraçada. Josep Lluis.