Jo, normalment no sóc de mantenir relacions amb ningú, però al portar molt de temps aquí, m'ha motivat bastant a fer-ho. Abans de tenir l'accident, no era de parlar molt, però al final, t'acostumes a fer-ho i et rius amb els companys, perqué sempre tens qualsevol cosa especial per contar i discutir i després fotret de tot.
Quan era una mica més jove, no tenía els problemes que tinc ara. La meva forma de parlar era molt directa i normalment, tot el que volía dir, em sortía solament obrint la boca. Ha estat al ser més gran, quan m'he trobat una mica més reservat. Abans només tenía temps de pensar en mi mateix per ser-hi completament feliç, i ara em fa falta més temps per poguer disfrutar com sempre m'agradat.
Qualsevol día, aniré a tota la part de montanya que no he pogut conèixer quan era petit i que hagués fruit molt coneixent-la. El problema que trobo ara, es que amb la forma en que estic, completament desequilibrat de la part esquerra del cós, no puc fer els treballs que feia abans, com anar al gimnàs, fer alta montanya, esquiar, fer espeleología i anar a tots els llocs amb els amics de sempre. Voldría tenir 45 anys, per tornar a fer l'Aneto, i ja serían 36 vegades que hi vaig allà. Es un lloc maquíssim que un cop coneixes, t'ofereix una bonhomía que no trobaràs en lloc. El més maco de tot es fer-ho en hivernal, ja que podíes trobar, en aquells temps, temperatures de més de 35 graus sota cero. Només estic parlant de l'any 1975, ja que va ser un dels anys que vaig poder pujar. Sorties del poble, i amb la neu que trobabes, ja quedaves fart. Clar, en aquells temps, la temperatura era més baixa que ara.
El normal, era trobar temperatures uns entre 5 i10 graus més baixes que ara. Les temperatures han pujat molt per el cambi de clima. Tot aixó es causat per les probes circunstancials que es fan del sistema informàtic. Hem notat el descens de temperatura perqué tenim força diferencia amb tota la quantitat de neu que ens cau a sobre cada any. Aixó ho veus molt bé quand et recorres tota la montanya cada any. Abans trobabes molta neu a qualsevol lloc de montanya on anesis, ara per molta montanya que facis, no trobes la quantitat que veies abans. I aixó ho trobes molt si recorres a peu tota la cordillera del Pirineu. Cada any, es més petita la quantitat de neu que veus, i al final, se t'en van les ganes que tens d'anar a fora a pasar el temps,perqué no val la pena fer-ho.
La meva familia fa temps que no està en contacte amb mí. Així que no us puc parlar d'ells perqué no tenim cap contacte. A l'unic que veig de tant en tant es al meu germà petit perque vam treballar junts un temps i sempre hem sortit junts d'excursió, sobretot quan feiem escalada.
Ja ens veurem i podrem parlar de tot aixó amb tranquilitat.
Que tingueu un dia maco i poguem fruir molt amb el temps que ens queda lliure, així estarem tots molt més contents ´i podrem lliurarnos de tot l'atrafec que portem a sobre.
Fins la propera. Josep Lluis.
