1908.-El dia 12 de Juliol té lloc la primera exploració, a carrec de Faura i Sans i membres del Club Muntanyenc. Davallen el primer pou , al que assignen una fondaria de 76 metres . i sondegen el següent - el Pou de la Esperança - al que atribueixen una fondaria exagerada ja que consideran la seva base a la cota -150 m.
Al mateix temps, Faura fa notar l'existencia d'una via lateral que s'obre a -15 m. ,batejanla "sima del murciélago", avui via Rat-Penat. Hauran de passar 44 anys perque els espeleolegs s'interessin per aquesta vía .
La topografía es publicada el 1911 en el treball La espeleología en Cataluña .
Aquest any davallà l'avenc la primera dona , Providencia Mitjans , que ho fa segons sembla fins al replà que dúu el seu nom i que marca l'inici de la Via Rat-Penat.
1928.- JoanMas , de Begues , junt amb altres aficionats del poble , efectua un altre descens.La prensa ho considera una proesa , i asseguren haver assolit la cota -200 m. de fondària en reali- tat era la cota -110 m.
Aquesta exploració realitzada el mes d'abril , s'avançà en dos mesos a la que posterior moment realitzaría en Rafael Amat i Carreras i a la que també participtaría en Joan Mas . Amat i Carre- ras tingué coneiximent d'aquesta exploració a traves de la premsa , i se sentí molt molest que els seus companys de Begues no l'aguessin tingut en comte a la hora de l'exploració.
Amat i Carreras inicià el 1923 una nova etapa d'exploracions al massís del Garraf . Formava part de la direcció de la societat "Mines i Aigües de Begues" que endegà una recerca sistemàtica dels avencs per tal de probar el suposat riu subterrani del cual se sabía que la Falconera n'era la surgencia .
Malgrat la seva activitat , no va interessar-se en l'Esquerrà fins molt després , ja que la gran dis- tancia que hi ha des de Begues , li feu posposar l'exploració en espera que s'acabés la construcció de la carretera Begues-Olesa de Bonesvalls , fet que no tingué lloc fins el 1927 .
Per fí , l'exploració es realitzá el 10 de juny , amb un grup del Centre Excursionista Barcelonés , uns amics de Begues (entre ells Joan Mas) i un natural d'Olesa de Bonesvalls , en Xarel-lo , que volgué formar part de l'exploració de l'avenc mes important del seu poble .
Arribaren a la cota -120 m. i consideraren haver arribat al fons de l'avenc .
1948.-Després d'un llarg silenci , en el que s'inclouen els llargs anys de la guerra civil , membres de l'acabat de crear G.E.S.-C.M.B. organitzen un nou descens arribant al mateix punt que Amat i Carreras , considerant també finalitzada la cavitat . Podeu consultar els detalls d'aquesta exploracióal llibre deFrancesc Vicens "Avencs i Coves".
1953.-El G.E.S. inicia l'exploració de la Via Rat-Penat . Disposen d'un material força "modern" importat de França . Arriben a -130 m. i descobreixen la comunicació amb la vía normal (Pou Torras) . Al decurs d'altres exploracions assoleixen els -165 m. i exploren els pous concrecionats .
1954.-Membres del G.E.S. , S.E.S. i U.E.C. continuen les exploracions. E.Lamarca i J.M.Torras , descobreixen una important vía lateral a la Rat-Penat , que serà la que amb el nom d'aquests dos espeleolegs del G.E.S. , assolirà aquest any la cota-193.
1955.- S'arriba fins el fons de la Vía Rat-Penat . Entre els set espeleolegs participants hi ha una dona , na María Puig , del G.E.S. , 1que passa a ostentar el récord d'Espanya de profunditat .
1956.- Quan l'avenc es considerava com totalment explorat , Anna María Pallejà , del G.E.S. ,descobreixdurant unes tasques topogràfiques una gatera situada a -120 m que després d'una desobstrucció , dona pas a la vía que porta el seu nom ,al fons de la cual s'arriba el mateix any .
1968.- Per fí es presenta la primera topografía completa de l'avenc , realitzada pel G.E.S. La màxima cota se situa a la Vía Rat-Penat , amb una fondaria de -206 m .
A partir d'aquell moment , l'Esquerrà es objecte de nombroses operacions esportives tots els caps de setmana , a carrec de grups espeleològics catalans que tant proliferen . De totes totes , l'Esquerrà està servint de cavitat escola de les noves generacións .
1973.- Una revisió topogràfica de les cotes , realitzada pel S.I.E. , les redueix considerablement , fins a la cota de -194'7 m .
1982.-Membres de l'E.G.C. endeguen un reconeiximent sistemàtic de totes els pous de la cavitat , a la recerca de posiboles galeries penjades . Nombroses escalades i franquejos porten al descobriment d'una sala de 1o x 6 m i de diverses galeries de poc recorregut , s'arriba a precisar la forma de la volta de molts pous que fins ara no estaven prou reconeguts .
Es realitza una nova topografía assolint-se la màxima fondaria de la Via Rat-Penat -209 m , la qual suposa una xifra sesiblement superior a les fins ara atribüides .