HISTORIA
Fou explorat per primera vegada l´onze de desembre de 1909 per membres del Club Montanyenc, J.M. Có , J. Montllor i J. Coromines que decidiren posar el nom de la cavitat al Club. La cavitat els fou mostrada per el Sr.Cuadras, propietari dels terrenyns de Can Pobla, que la descobrí quan, anant de cacera, el seu gos s´aturà a ensumar un forat tapat per pedres.
La cavitat s´obría en el que era un camp de conreu abandonat,i la seva boca estava tapada qui sap quan, pels antics pagesos.
Exploraren els dos primers pous, assignant-li una fondària de 70 metres. El 23-2-1964 el G.E.T.I.M. de Sabadell trobà la continuació després de realitzar una desobstrucció i superar un estret laminador, arribant a una fondària de -115 m.
El pou d´accés s´inicía amb un embús petit que condueix a una curta rampa detrítica,a partir d´ella el pou,que arriba a -39 m. està estructurat en una megàclasi SW-NE. Després de baixar uns 5 m ens podem introduir en una obertura horizontal que ens permet accedir a la vía G.E.S. estructurada sobre la mateixa megàclasi. Aquesta via consta de dues cambres principals sepa- rades per un estret conducte.
Situats a la base del pou d'entrada (Pou Club Montanyenc) s'obre la següent vertical, de pocs metres,que ens situa a un conjunt de tres passatges isoclàsiques paral-leles i properes, inter- comunicades lateralment.
Una obertura, horizontalal principi i vertical després,dóna pas al pouG.E.T.I.M.
MORFOGÉNESI
Cavitat engendrada al llarg de tres plans paral-lels principals que corresponen a una important megàclasi de direcció SW-NE.
Els primers metres del pou d'entrada i les cambres de la via G.E.S. presenten una morfología evolucionada, amb formes litoquímiques antigues.
A la resta de la cavitat hi ha patents morfológiques de dissolució i processos de disgregació. Amb
tot, en general, la seva evolució no ha estat exactament paral-lela a la d'altres avencs sincrónics situats al massís, degut possiblement a les característiques de detall de la zona megaclàstica on es troba excavada la cavitat.
Cavitat engendrada al llarg de tres plans paral-lels principals que corresponen a una important megàclasi de direcció SW-NE.
Els primers metres del pou d'entrada i les cambres de la via G.E.S. presenten una morfología evolucionada, amb formes litoquímiques antigues.
A la resta de la cavitat hi ha patents morfológiques de dissolució i processos de disgregació. Amb
tot, en general, la seva evolució no ha estat exactament paral-lela a la d'altres avencs sincrónics situats al massís, degut possiblement a les característiques de detall de la zona megaclàstica on es troba excavada la cavitat.
