La cova del Manel

Per arribar a la cova del Manel, sortint de Can Pobla, agafem el camí cap a la Mola. A uns 8 o 10 minuts, trobarem la cova. Hem de portar roba que es pugui embrutar perque hi ha molt de fang i sortirem molls i plens de fang.



UNA MICA D'HISTÒRIA:


Fou descoberta el 1899 pels ascendents del Sr.Cuadras,comte de St.Llorenç,propietari dels terrenys;explorà els 43 metres aleshores practicables.El1911,menbres del C.E. de Tarrassa realitzen una desobstrucció que els permet fer uns 100 metres de galería.El 1951,el G.E.S.-C.M.B.realitza prolongades exploracions que li permeten descobrir una extensa zona laberíntica,que a partir de les pluges del 1962,es va convertir en una extensió de més de 1000 metres.



LA COVA:




A poc d´entrar ens tenim de ficar per el 4 (un pas una mica complicat) i passar un sifó petit. Poc després arribem a la sala de Las Banderas i allà podem fer fotos. Es una zona molt bonica, però hi ha molta aigua i acabarem completament molls i plens de fang i quan sortim ens haurem de secar i cambiar-nos amb roba seca. Més allá d'aquesta sala tenim un tros llarg també ple de fang. De sortida ens podem quedar a la font que hi ha a prop per menjar i tornar cap a Matadepera per tornar cap a casa.

DESCRIPCIÓ DE LA COVA:

Tenim una entrada que normalment està plena de pols i sorra.Te uns 5 metres d´alçada i es molt estreta i ens dóna pas a una galería d´uns 40 metres.Al final, hem de continuar per l´esquerra i superant un pas estret trobem una xemeneia que es la primera comunicació amb el pis superior.Un nou pas estret ens porta a una bifurcació;per l´esquerra pujarem al primer pis de la cova on també trobarem molt de fang,(encara que no tant com a l´entrada). També tenim una altre galería que ens porta cap a la galería de la Plancha,i després a la Galería del Vent. També tenim la galería G.E.T.I.M. amb un petit ramal sense continuitat.Mes tard te nim 2 altes xemeneies paraleles d´uns 70 graus d´inclinació que cal remuntar si volem arribar al punt més alt de la cova (+52). La Galeria del Vent,té aquest nom per la corrent d´aire existent.Un cop acabat el recorregut podem tornar a la sortida per tornar cap a casa.

MORFOGÈNESI:


La cavitat es una antiga surgéncia que drenava les aigües d´aquest sector del massís.La galería del pis superior podrien drenar les aigües infritades a la Canal de Can Pobla que es troba just a sobre.

Les galeries més importants de traçat rectilini , normalment estàn plenes de fang,a mes de tenir molta aigüa.No os oblideu d´agafar la càmara per gravar les imatges de dins,que son precioses.

Arribada a Sant Llorenç

Per arribar a Sant Llorenç de Munt, agafem els Ferrocarrils Catalans fins a Terrassa, i un cop allà agafem el cotxe de linia fins a Matadepera.
Llavors, agafem el camí de Can Pobla i anem pujant fins arribar-hi. Podem parar a esmorzar a Can Pobla , on fan molt bons"bocatas"i tenen un vi molt bó i bé de preu. Llavors podem acostar-nos a la Cova del Manel. Aquesta cova es la més coneguda dels espeleòlegs catalans, ja que es de les mes famoses de la zona. Només cal recordar-se de portar roba de recanvi per la gran quantitat de fang que hi ha sempre. Recordeu que es pot estar a dins moltes hores, segons el recorregut que trieu. Només necesiteu casc i llum.Si porteu carburer millor,perqué les piles duren molt poc i son molt cares. Això si, porteu quelcom per menjar,perqué es molt llarga.

Pepelú , el rescatador!

Un dia estavem el companys ( Carles, Joan) i jo al costat de la font del camí de Sant Llorenç fent el menjar. De sobte vam veure pujar els bombers pel camí i vam apagar el foc que teniem encès per por que ens diguessin alguna cosa. Pero no ens van dir res perquè anaven a una cova que hi havia a prop a rescatar uns nois que havien tingut un accident. Lo divertit de l'anècdota és que els vam haver d'ajudar nosaltres perque ells amb els seus equips no podien passar.