Fer escalada i espeleologia a Sant Llorenç del Munt es molt maco, pero ho es a tot arreu. M'agradaria parlarvos d'altres llocs també molt macos com Montserrat, Garraf , La Pobla de Claramunt,etc.
Al costat de Montserrat hi ha un poble petit, Castellolí, amb unes coves plenes de ratpenats.Son molt fàcils de fer pero no aneu de nit perqué surten tots volant junts quan es fa fosc.Es un lloc molt maco per anar a qualsevol hora,pero de nit es maquísim, malgrat els ratpenats.
Només heu de recordar de portar la máquina de fotos,perqué val la pena.
També es molt maca la part de Garraf on estàn les coves i avencs,un lloc a on també hi ha moltissima gent.
A la Pobla de Claramunt també es pot fer escalada i el poble es a prop.
Per tota Catalunya, hi ha infinitat de llocs per fer espeleología, peró cal anar-hi.
Es maco perqué veus uns llocs que normalment no hi veu cap altre persona i et sents molt orgullós.
Proximament us parlaré d'aquests llocs.
jueves, 13 de noviembre de 2008
jueves, 19 de junio de 2008
Foto a la Cova del Manel
A la foto que publiquem estic amb 2 companys a la Cova del Manel, fa uns anys ( Jo sóc el de barba i bigoti i ulleres de sol.)
jueves, 12 de junio de 2008
Cavall Bernat de Sant Llorenç del Munt
El monolit del Cavall Bernat a Sant Llorenç del Munt es una vía molt maca per començar a fer escalada. Només necesitem una corda (pérlon) de 60 m. , un cinto d'escalada, i un mosquetó.
El Cavall Bernat es una vía IV, i no em de tenir problemes per ferla en escalada lliure.
Comencem per la vía normal (ja veureu molta gent pujant per ella) fins a la 1ª reunió i allà esperarem els altres companys.Despres tenim el segón recorregut (fins dalt de tot) i ja podem començar a fer fotos. Per baixar, només hem de llençar la corda en doble i passarla per una sabina,i ja podem baixar.( Sobretot pujeu amb la càmara,es un lloc molt maco per fer fotos.)
Després de fer el Cavall, i les coves que tenim per allà a prop, ja podem tornar cap a casa. (Encara os recomanaría que fesiu més coves, ja que totes son molt maques i fàcils de fer.)
jueves, 17 de abril de 2008
L'AVENC DEL CLUB
L´avenc del club está a uns 15 metres a la dreta de la pista que porta a Can Pobla, poc més de mig km abans d´arribar-hi i al inici d´una corba a partir de la qual resulta ben visible el monolit del Cavall Bernat.
HISTORIA
Fou explorat per primera vegada l´onze de desembre de 1909 per membres del Club Montanyenc, J.M. Có , J. Montllor i J. Coromines que decidiren posar el nom de la cavitat al Club. La cavitat els fou mostrada per el Sr.Cuadras, propietari dels terrenyns de Can Pobla, que la descobrí quan, anant de cacera, el seu gos s´aturà a ensumar un forat tapat per pedres.
La cavitat s´obría en el que era un camp de conreu abandonat,i la seva boca estava tapada qui sap quan, pels antics pagesos.
Exploraren els dos primers pous, assignant-li una fondària de 70 metres. El 23-2-1964 el G.E.T.I.M. de Sabadell trobà la continuació després de realitzar una desobstrucció i superar un estret laminador, arribant a una fondària de -115 m.
El pou d´accés s´inicía amb un embús petit que condueix a una curta rampa detrítica,a partir d´ella el pou,que arriba a -39 m. està estructurat en una megàclasi SW-NE. Després de baixar uns 5 m ens podem introduir en una obertura horizontal que ens permet accedir a la vía G.E.S. estructurada sobre la mateixa megàclasi. Aquesta via consta de dues cambres principals sepa- rades per un estret conducte.
Situats a la base del pou d'entrada (Pou Club Montanyenc) s'obre la següent vertical, de pocs metres,que ens situa a un conjunt de tres passatges isoclàsiques paral-leles i properes, inter- comunicades lateralment.
Una obertura, horizontalal principi i vertical després,dóna pas al pouG.E.T.I.M.
HISTORIA
Fou explorat per primera vegada l´onze de desembre de 1909 per membres del Club Montanyenc, J.M. Có , J. Montllor i J. Coromines que decidiren posar el nom de la cavitat al Club. La cavitat els fou mostrada per el Sr.Cuadras, propietari dels terrenyns de Can Pobla, que la descobrí quan, anant de cacera, el seu gos s´aturà a ensumar un forat tapat per pedres.
La cavitat s´obría en el que era un camp de conreu abandonat,i la seva boca estava tapada qui sap quan, pels antics pagesos.
Exploraren els dos primers pous, assignant-li una fondària de 70 metres. El 23-2-1964 el G.E.T.I.M. de Sabadell trobà la continuació després de realitzar una desobstrucció i superar un estret laminador, arribant a una fondària de -115 m.
El pou d´accés s´inicía amb un embús petit que condueix a una curta rampa detrítica,a partir d´ella el pou,que arriba a -39 m. està estructurat en una megàclasi SW-NE. Després de baixar uns 5 m ens podem introduir en una obertura horizontal que ens permet accedir a la vía G.E.S. estructurada sobre la mateixa megàclasi. Aquesta via consta de dues cambres principals sepa- rades per un estret conducte.
Situats a la base del pou d'entrada (Pou Club Montanyenc) s'obre la següent vertical, de pocs metres,que ens situa a un conjunt de tres passatges isoclàsiques paral-leles i properes, inter- comunicades lateralment.
Una obertura, horizontalal principi i vertical després,dóna pas al pouG.E.T.I.M.
MORFOGÉNESI
Cavitat engendrada al llarg de tres plans paral-lels principals que corresponen a una important megàclasi de direcció SW-NE.
Els primers metres del pou d'entrada i les cambres de la via G.E.S. presenten una morfología evolucionada, amb formes litoquímiques antigues.
A la resta de la cavitat hi ha patents morfológiques de dissolució i processos de disgregació. Amb
tot, en general, la seva evolució no ha estat exactament paral-lela a la d'altres avencs sincrónics situats al massís, degut possiblement a les característiques de detall de la zona megaclàstica on es troba excavada la cavitat.
Cavitat engendrada al llarg de tres plans paral-lels principals que corresponen a una important megàclasi de direcció SW-NE.
Els primers metres del pou d'entrada i les cambres de la via G.E.S. presenten una morfología evolucionada, amb formes litoquímiques antigues.
A la resta de la cavitat hi ha patents morfológiques de dissolució i processos de disgregació. Amb
tot, en general, la seva evolució no ha estat exactament paral-lela a la d'altres avencs sincrónics situats al massís, degut possiblement a les característiques de detall de la zona megaclàstica on es troba excavada la cavitat.
jueves, 28 de febrero de 2008
La cova del Manel
Per arribar a la cova del Manel, sortint de Can Pobla, agafem el camí cap a la Mola. A uns 8 o 10 minuts, trobarem la cova. Hem de portar roba que es pugui embrutar perque hi ha molt de fang i sortirem molls i plens de fang.
UNA MICA D'HISTÒRIA:
Fou descoberta el 1899 pels ascendents del Sr.Cuadras,comte de St.Llorenç,propietari dels terrenys;explorà els 43 metres aleshores practicables.El1911,menbres del C.E. de Tarrassa realitzen una desobstrucció que els permet fer uns 100 metres de galería.El 1951,el G.E.S.-C.M.B.realitza prolongades exploracions que li permeten descobrir una extensa zona laberíntica,que a partir de les pluges del 1962,es va convertir en una extensió de més de 1000 metres.
LA COVA:
A poc d´entrar ens tenim de ficar per el 4 (un pas una mica complicat) i passar un sifó petit. Poc després arribem a la sala de Las Banderas i allà podem fer fotos. Es una zona molt bonica, però hi ha molta aigua i acabarem completament molls i plens de fang i quan sortim ens haurem de secar i cambiar-nos amb roba seca. Més allá d'aquesta sala tenim un tros llarg també ple de fang. De sortida ens podem quedar a la font que hi ha a prop per menjar i tornar cap a Matadepera per tornar cap a casa.
DESCRIPCIÓ DE LA COVA:
Tenim una entrada que normalment està plena de pols i sorra.Te uns 5 metres d´alçada i es molt estreta i ens dóna pas a una galería d´uns 40 metres.Al final, hem de continuar per l´esquerra i superant un pas estret trobem una xemeneia que es la primera comunicació amb el pis superior.Un nou pas estret ens porta a una bifurcació;per l´esquerra pujarem al primer pis de la cova on també trobarem molt de fang,(encara que no tant com a l´entrada). També tenim una altre galería que ens porta cap a la galería de la Plancha,i després a la Galería del Vent. També tenim la galería G.E.T.I.M. amb un petit ramal sense continuitat.Mes tard te nim 2 altes xemeneies paraleles d´uns 70 graus d´inclinació que cal remuntar si volem arribar al punt més alt de la cova (+52). La Galeria del Vent,té aquest nom per la corrent d´aire existent.Un cop acabat el recorregut podem tornar a la sortida per tornar cap a casa.
MORFOGÈNESI:
La cavitat es una antiga surgéncia que drenava les aigües d´aquest sector del massís.La galería del pis superior podrien drenar les aigües infritades a la Canal de Can Pobla que es troba just a sobre.
Les galeries més importants de traçat rectilini , normalment estàn plenes de fang,a mes de tenir molta aigüa.No os oblideu d´agafar la càmara per gravar les imatges de dins,que son precioses.
UNA MICA D'HISTÒRIA:
Fou descoberta el 1899 pels ascendents del Sr.Cuadras,comte de St.Llorenç,propietari dels terrenys;explorà els 43 metres aleshores practicables.El1911,menbres del C.E. de Tarrassa realitzen una desobstrucció que els permet fer uns 100 metres de galería.El 1951,el G.E.S.-C.M.B.realitza prolongades exploracions que li permeten descobrir una extensa zona laberíntica,que a partir de les pluges del 1962,es va convertir en una extensió de més de 1000 metres.
LA COVA:
A poc d´entrar ens tenim de ficar per el 4 (un pas una mica complicat) i passar un sifó petit. Poc després arribem a la sala de Las Banderas i allà podem fer fotos. Es una zona molt bonica, però hi ha molta aigua i acabarem completament molls i plens de fang i quan sortim ens haurem de secar i cambiar-nos amb roba seca. Més allá d'aquesta sala tenim un tros llarg també ple de fang. De sortida ens podem quedar a la font que hi ha a prop per menjar i tornar cap a Matadepera per tornar cap a casa.
DESCRIPCIÓ DE LA COVA:
Tenim una entrada que normalment està plena de pols i sorra.Te uns 5 metres d´alçada i es molt estreta i ens dóna pas a una galería d´uns 40 metres.Al final, hem de continuar per l´esquerra i superant un pas estret trobem una xemeneia que es la primera comunicació amb el pis superior.Un nou pas estret ens porta a una bifurcació;per l´esquerra pujarem al primer pis de la cova on també trobarem molt de fang,(encara que no tant com a l´entrada). També tenim una altre galería que ens porta cap a la galería de la Plancha,i després a la Galería del Vent. També tenim la galería G.E.T.I.M. amb un petit ramal sense continuitat.Mes tard te nim 2 altes xemeneies paraleles d´uns 70 graus d´inclinació que cal remuntar si volem arribar al punt més alt de la cova (+52). La Galeria del Vent,té aquest nom per la corrent d´aire existent.Un cop acabat el recorregut podem tornar a la sortida per tornar cap a casa.
MORFOGÈNESI:
La cavitat es una antiga surgéncia que drenava les aigües d´aquest sector del massís.La galería del pis superior podrien drenar les aigües infritades a la Canal de Can Pobla que es troba just a sobre.
Les galeries més importants de traçat rectilini , normalment estàn plenes de fang,a mes de tenir molta aigüa.No os oblideu d´agafar la càmara per gravar les imatges de dins,que son precioses.
jueves, 14 de febrero de 2008
Arribada a Sant Llorenç
Per arribar a Sant Llorenç de Munt, agafem els Ferrocarrils Catalans fins a Terrassa, i un cop allà agafem el cotxe de linia fins a Matadepera.
Llavors, agafem el camí de Can Pobla i anem pujant fins arribar-hi. Podem parar a esmorzar a Can Pobla , on fan molt bons"bocatas"i tenen un vi molt bó i bé de preu. Llavors podem acostar-nos a la Cova del Manel. Aquesta cova es la més coneguda dels espeleòlegs catalans, ja que es de les mes famoses de la zona. Només cal recordar-se de portar roba de recanvi per la gran quantitat de fang que hi ha sempre. Recordeu que es pot estar a dins moltes hores, segons el recorregut que trieu. Només necesiteu casc i llum.Si porteu carburer millor,perqué les piles duren molt poc i son molt cares. Això si, porteu quelcom per menjar,perqué es molt llarga.
Llavors, agafem el camí de Can Pobla i anem pujant fins arribar-hi. Podem parar a esmorzar a Can Pobla , on fan molt bons"bocatas"i tenen un vi molt bó i bé de preu. Llavors podem acostar-nos a la Cova del Manel. Aquesta cova es la més coneguda dels espeleòlegs catalans, ja que es de les mes famoses de la zona. Només cal recordar-se de portar roba de recanvi per la gran quantitat de fang que hi ha sempre. Recordeu que es pot estar a dins moltes hores, segons el recorregut que trieu. Només necesiteu casc i llum.Si porteu carburer millor,perqué les piles duren molt poc i son molt cares. Això si, porteu quelcom per menjar,perqué es molt llarga.
jueves, 7 de febrero de 2008
Pepelú , el rescatador!
Un dia estavem el companys ( Carles, Joan) i jo al costat de la font del camí de Sant Llorenç fent el menjar. De sobte vam veure pujar els bombers pel camí i vam apagar el foc que teniem encès per por que ens diguessin alguna cosa. Pero no ens van dir res perquè anaven a una cova que hi havia a prop a rescatar uns nois que havien tingut un accident. Lo divertit de l'anècdota és que els vam haver d'ajudar nosaltres perque ells amb els seus equips no podien passar.
jueves, 31 de enero de 2008
Benvinguts al blog.
Amb aquest blog,només volem acostumaros a fer escalada i espeleología a Sant Llorenç de Munt,prop de Matadepera (Terrasa),i indicaros el camí mes adecuat per arribar-hi.
Properament us aniré posant ressenyes.
Properament us aniré posant ressenyes.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)